i és un “malfainerot”.
Busca tot per l´olor
i guarda la casa amb lluna i sol. (El gos)
Pega bots com un baló
i se submergeix com un caragol.
Menja peix com un pingüí
quan va amb els amics. (El dofí)
Una senyora llarga i verda,
que esbara per la terra,
busca les preses amb llengua
i canvia la pell sobre l´herba. (La serp)
Porte
un vel sobre d'un altre
de seda de la més fina,
qui em vol descobrir ho paga
de seda de la més fina,
qui em vol descobrir ho paga
plorant
a llàgrima viva. (La ceba)
De
la terra sóc vingut.
Vaig
vestit de roig o verd.
De
la gent sóc ben volgut
i
se'm mengen fins la pell. (El pebrot)
Tinc
cavalls, però no se'm veuen
córrec
molt i també poc,
però
si no em donem beguda
no
arribe enlloc. (L'automòbil)
Dues
germanetes
són
molt igualetes,
i
,quan són velletes,
obren
les boquetes. (Les sabates)
Tinc
cor i no sóc persona
porto
bata i no sóc dona
i
l'home per a ser elegant
em
porta sempre al davant. (La corbata)
El
sol és qui em dóna vida
i
ell qui em sol acabar,
i
encara que vinc de l'aigua eixida
a
l'aire torne a parar. (El núvol)
Verd
com el julivert,
groc
com el safrà,
fa
ones i no és el mar. (El blat)
Sóc
alta i no geganta.
Sóc
baixa per a un gegant.
Tinc
arbres i plantes
i
mai no em mouran. (La muntanya)
Sóc
tot jo morenor,
dolç
com les confitures,
i
em veuràs moltes vegades
pel
nas de les criatures. (El xocolate)
creix
a l'hort,
i
se'l menja
el
nostre porc. (El nap)
Passe
la vida fent voltes,
caminant
a poc a poc,
però
per més que camine
sempre
estic al mateix lloc. (El rellotge)
Ells
i elles barrejats
estan
a dintre tancats,
el
que hi arriba a entrar
el
fan anar d'aquí enllà
i
a mossegades l'acaben de destrossar. (Les dents i els queixals)
Sóc
qui s'alça
més
de matí del món
i
per la vesprada
sóc
el primer que s'adorm. El sol.
Tinc
la panxa molt grossa
i
la boca molt ampla,
tinc
dues orelles
i
per allà m'agafen. (L'olla)
Un
arbre amb dotze branques,
cada
branca un niu compon,
cada
niu té set ocells
i
cada ocell el seu nom. (L'any)
Tant
servisc per menjar,
com
servisc per tocar,
com
per cridar el vigilant,
com
per aplaudir un cantant. (Les mans)
Blanca
sóc de naixement,
vaig
vestida amb llacets verds,
quan
em tallen a trossets,
faig
plorar tota la gent. (La ceba)
sense
maleta ni bastó,
hi
ha dies que sembla un formatge
i
altres una tallada de meló. ( La lluna)
Tu
en portes, te'l toques,
te'l
saps arreglar,
però
encara que ho vulgues
no
els podràs comptar. (Els cabells)
Tinc
la panxa buida,
me
la lliguem amb cordes
i
em pose a cantar
si
algú me les toca. (La guitarra)
Sóc
xicoteta i revinguda,
al
món vinc per ballar,
per
ballar han de lligar-me
i
aprendre bé de llançar. (La baldufa)
Porte
cinc habitacions,
per
cada una un llogater,
i
a l'hivern, quan fred sol fer,
tots
hi estan ben calentons. (Els guants)
Tinc
braços sense ésser persona,
tinc
coll, més no cap ni ulls;
no
tinc mans, però si punys
i
estic segura que tu em portes
i
et toque sense fer-te mal. (La camisa)
Si
em vols buscar un moment
veuràs
que la lluna en té,
tota
moneda també,
i
la persona igualment.
Vaig
darrere la creu
i
això que ciri no sóc. (La cara)
Sóc
blanc i sóc negre,
de
taques vaig ple,
amb
mi, molts hi juguen;
músic
sóc també,
i
un do tinc amb mi
que
no te'l diré. (El dòmino)
Sempre
quietes,
sempre
inquietes;
dormint
de dia,
i
de nit despertes. (Les estrelles)
Cerca'm
pels arbres
i
pels arbrets,
per
dintre els llibres
i
els ganivets. (La e)
Una
dama recatada,
que
viu sempre mullada
en
una cova tancada;
sols
quan vol parlar
es
veu bellugar
alguna
vegada. (La llengua)
Tinc
fulles i no sóc arbre;
tinc
punts i calça no sóc;
ensenye
sense ser mestre;
sense
ser ganivet, tinc llom;
m'òbric
i em tanque sense ser porta....
No
saps qui sóc? (El llibre)
