Nascut a Ciutat de Mallorca el 1352, estudià Lògica, Gramàtica, Física, i Astronomia a Mallorca, Lleida, París i Bolonya. A la ciutat italiana entra en contacte amb grups averroistes que el fan dubtar dels preceptes cristians en un primer moment, dubte que posteriorment el portarà a la seua conversió a l'Islam el 1385, any en què marxa a Tunísia com a protegit del Soldà i amb el nom d'Abd Allah al-Targuman al-Mayurqi. Des d'aleshores, i fins la seua mort, ocupa el càrrec de cap de duanes de Tunis pel seu coneixement de llengües cristianes i també de l’àrab.L'eclecticisme de Turmeda no és més que una mostra de la crisi de valors i la confusió ideològica de l'època. Realment, Turmeda era un incrèdul que, a conseqüència d’una crisi espiritual, va perdre la fe cristiana i abraçà la mahometana com a recurs de fugida. En aquella època no li quedava cap altra eixida: havies de ser moro o cristià, perquè manifestar el propi ateisme obertament et portava a ser perseguit pels uns i pels altres, sense ningú que et defensara. Això, i un suposat hedonisme, el feren romandre al nord d'Àfrica fins la seua mort, però sense el més mínim convenciment religiós com proven les vacil·lacions en alguns dels seus escrits i les gestions per tornar a la pàtria (sembla ser que només com a maniobra de diversió, en el doble sentit del sintagma).Considerat una mena de santó entre els mahometans per la seua conversió, i un reu pels cristians, els quals suposaven que s'estava a Tunis sota pressions coactives, li conferiren una certa ambigüitat que ell s'encarregà de conrear. Diríem que tenia una doble personalitat. Turmeda, escrivia en català i àrab. En la primera llengua, bàsicament, basteix les obres que l'acosten a la doctrina cristiana; en la segona, les que reneguen d'aquesta i exalcen l'Islam. Però en totes les obres sense excepció, s'entreveu un propòsit racionalista heretat del seu contacte amb els grups averroistes que deixen traslluir la seua veritable ideologia: la incredulitat en qualsevol credo religiós.Elogi dels diners(Anselm Turmeda - Raimon)
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.
