BENVINGUTS !


divendres, 26 de setembre del 2014

Teodor Llorente: paisatgisme sentimental de la Renaixença valenciana

VORA EL BARRANC DELS ALGADINS

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins                                  Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;                              mourà demà les palmes l'aire, 
en sos espills lo sol llampega,                                  li donaran los horts son flaire,
i trau l'arròs verdosos brins.                                     i sa cantúria els teuladins.
Sona el tic-tac en los molins;                                   Lo mas demà guardarà dins
i al caure el sol, caçadors destres,                            dolços records i imatges belles;
a joca van d'ànecs silvestres                                    ¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins.                                 vora el barranc dels Algadins!