BENVINGUTS

El Bloc de Cris vol ser un lloc de referència en el qual el professor/a i alumnes puguen trobar informació, intercanviar experiències, harmonitzar interessos i expectatives i fomentar la creativitat. Vol ser un "meeting point" on poder expressar tot allò en valencià/català.

dijous, 4 de desembre de 2014

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Teatre juvenil

MATEMÀTIQUES A ORRI  de Claudi Alsina   Adaptació: Cris Morilla 
Dos actors: el presentador i Jordi Agut Racional, alumne de 1r d'ESO.
Paròdia d'un programa de televisió on un presentador convida un personatge representatiu dels nous corrents educatius, Jordi Agut Racional, alumne de 1r d'ESO, a contestar preguntes senzilles sobre els seus coneixements matemàtics.
ESCENA I. Presentació del programa
 Eixida del PRESENTADOR ( amb llacet i  jaqueta, somrient i feliç, tot un showman).
PRESENTADOR: Senyores i senyors, dames i cavallers, ladies and gentlement! Benvinguts al nostre  programa Matemàtiques a orri, un programa especial realitzat per a la televisió borrianenca per a celebrar l'Any Mundial de les Matemàtiques. I per això hem convidat una personalitat del món matemàtic, que ha integrat els extraordinaris esforços del professorat de matemàtiques i que a més ha manifestat exemplarment els resultats de la LOGSE. Davant vostés (Sona "La cavalcada de les valquíries" augmentant el volum progressivament) i en primícia per al nostre programa, presentem a l'únic, increïble i excel·lent Jordi Agut Racional!, alumne de 1r d'ESO.
Entrada de Jordi des del rebedor del saló d'actes llançant avions de paper, mastegant xiclet, porta motxilla i corre pels passadissos del saló.
        ESCENA II. Entrevista a Jordi Agut Racional
PRESENTADOR: (Mentre Jordi passeja pel saló) Per favor, per favor, Jordi, que això no és l'institut, això és un plató de TV. Que no són professors de matemàtiques. Per favor, Jordi, que el realitzador del programa no m'ho perdonarà. Un respecte a l'audiència! Vine cap ací. (Jordi acaba pujant a l'escenari).
PRESENTADOR: Bé, Jordi, estem recordant l'Any Mundial de les Matemàtiques, ho sabies?
JORDI: M'ho imaginava, perquè la prova del Canguret  preguntava sobre noms d'alguns matemàtics com Pitàgorí, Pascalí, Gaussí, Talesí i Eulerí.
PRESENTADOR: No, home, no! Diràs millor Pitàgores, Gauss, Tales i Euler. A vore, com t'han anat les matemàtiques a Primària?
JORDI: Uiiiii! No molt bé! Millor dit, pitjor impossible! La mestra em donava amb el regle quan no encertàvem ... I això era sempre. Pim-pam! Pim-pam!
PRESENTADOR: Podries ensenyar-li a la càmera algunes pàgines de la teua llibreta perquè vegem les matemàtiques que t'han ensenyat?
Jordi trau de la seua motxilla un gegantesc paper amb una divisió amb decimals ben llarga.
JORDI: Això és una divisió amb decimals. La mestra ens deia que amb els euros i cèntims necessitem els decimals. Però ací tinc altre record inoblidable, ho trac?
PRESENTADOR: Trau-lo, Jordi, que els espectadors ho estan desitjant.
JORDI trau altre document gran amb un imponent castellet de fraccions. 
JORDI: Un castellet, presentador.
PRESENTADOR: Doncs, per la seua magnitud sembla el castell de Sagunt.
JORDI: No he vist mai eixe castell, però la mestra, quan ens portàvem malament, deia: Ara, com a càstig, jas un castellet!
PRESENTADOR: I et costava molt de temps resoldre´l?
JORDI: Prou, a vegades un trimestre. Però els companys i jo ens el repartíem a trossos. El fraccionàvem, presentador.
PRESENTADOR: Bé, bé, quin domini del llenguatge matemàtic en sentit metafòric! I com portes el curs de 1r d'ESO?
Jordi respon bufant i amb un gest típic indicant que li va regular. 
PRESENTADOR: Regular? Per què?
JORDI: La professora es cabreja..., de sobte està blanca i es posa tan roja com una tomaca que sembla que se li n'ix la jugular. A vore! Si no m'entere, hauré de preguntar-li, no creu?
PRESENTADOR: Jordi, tu saps que són les noves tecnologies de la informació?
JORDI: Clar que sí! La professora està tot el dia amb elles.
PRESENTADOR: Podries fer una demostració perquè els espectadors que et vegen ho entenguen?
JORDI: D'acord. 
Jordi  es dirigeix cap a una pissarra del decorat i allí escriu una suma que fa mal.  
PRESENTADOR: Bé, no patisques, els teus professors et faran una adaptació curricular significativa i acabaràs sumant com Déu mana. Te'n recordes de les fraccions? 
JORDI: Això que hi ha un dalt i altre baix, veritat?
PRESENTADOR: Correcte. Digues com lliges este número (Escriu 7/15).
JORDI: Set quinzés.
PRESENTADOR: Meravellós. I este altre? (Escriu ara el número 4. Jordi es queda mut).
JORDI: Això no val, presentador, perquè no té res baix!
PRESENTADOR: Sí, Jordi, hi ha  un 1 al denominador encara que no es veu (amablement).
JORDI: Llavors... quatre primers! Igual que al meu institut!
PRESENTADOR: Passem a la divisió, ja que sembla que amb els números destaques. Saps quin és el màxim comú divisor de tres números?
JORDI: (Concentrant-se molt) El màxim comú... múltiple és... quan agafes els números més grans dels seus exponents, que generalment estan dalt, i fas una truita amb els productes comuns!
PRESENTADOR: Crec que la teua profe de matemàtiques té motius per sentir-se satisfeta quan te suspén. T'agrada el teatre, Jordi?
JORDI: Home, entre les mates i el teatre, ho tinc clar... trie el teatre! 
PRESENTADOR: Atenció, jo et dic un número i tu el representes com pugues, d'acord?
JORDI: Sí, d'acord! (Fregant-se les mans d'emoció).
PRESENTADOR: L'1.
Jordi es posa de peus molt seriós, estén els seus braços i els unix pels palmells de la mà mantenint un angle d'uns 45º amb la vertical del cos. Mira el presentador buscant la seua aprovació. 
PRESENTADOR: Perfecte! Però ara més difícil! El 6. 
Jordi es llança a terra, alça i manté paral·leles i fent certa curvatura les cames, mentre amb els braços rodeja el seu cap com un 6 viu. 
JORDI: Presentador, jo em faig un embolic. Això que estic fent és un 6 o un 9? (Riu preparant-li una trampa al presentador).
PRESENTADOR:  Això és un 6. Mira, Jordi, (i ell mateix fa de 9 fent curvatura dels seus braços cap al front). El nou seria així, ho veus? 
JORDI: Eiiii, doncs ja hem fet un 69!
PRESENTADOR:  Ai, ai, Jordiet! Bé, ara alguna cosa més complicada: la x!
JORDI: Uf, presentador, cada vegada m'ho fa més difícil! Això em sembla que fa referència a les equacions. 
PRESENTADOR:  En efecte! 
Jordi estén les cames i els braços, convertit en una incògnita privilegiada. 
PRESENTADOR:  Genial, perfecte! 
Jordi es queda en esta posició d'ics i va a preguntar un dubte al presentador. 
JORDI: Presentador, escolte vosté, estos angles meus, estan oposats pel vèrtex?
PRESENTADOR: (Mirant al públic i molt sorprés) Increïble! Al·lucinant! Quin domini de la geometria! Quina metodologia hauran utilitzat els seus professors per a aconseguir estos fantàstics resultats?
JORDI: (Interrompent el presentador )  Presentador? (Ara es mira la part inferior del seu vèrtex)  I el que penja de l'angle agut d'ací baix... són dues esferes? 
PRESENTADOR: Dames i cavallers, vostés són testimonis d'aquest xiquet prodigi de 1r d'ESO, Jordi Agut Racional. Ací, ací (assenyalant baix del pubis de Jordi) és on més es noten els efectes de la LOGSE!

divendres, 26 de setembre de 2014

Teodor Llorente: paisatgisme sentimental de la Renaixença valenciana

VORA EL BARRANC DELS ALGADINS

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins                                  Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;                              mourà demà les palmes l'aire, 
en sos espills lo sol llampega,                                  li donaran los horts son flaire,
i trau l'arròs verdosos brins.                                     i sa cantúria els teuladins.
Sona el tic-tac en los molins;                                   Lo mas demà guardarà dins
i al caure el sol, caçadors destres,                            dolços records i imatges belles;
a joca van d'ànecs silvestres                                    ¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins.                                 vora el barranc dels Algadins!

divendres, 21 de desembre de 2012